Un equip liderat per la UAB i l’IPHES-CERCA documenta a Queralbs el jaciment amb ocupacions humanes intenses situat a més altitud conegut fins ara als Pirineus. La troballa revela una activitat recurrent des de fa més de 5.000 anys i una de les evidències més antigues d’explotació de minerals rics en coure a l’Europa occidental.
Durant dècades, la recerca arqueològica havia considerat les zones situades per sobre dels 2.000 metres com a territoris marginals o d’ús esporàdic. No obstant això, les excavacions dutes a terme entre 2021 i 2023 a la Cova 338, situada a la Vall de Núria (Queralbs) a 2.235 metres d’altitud, han trencat aquest model. Aquest jaciment esdevé el més important de la serralada pel que fa a la intensitat de les seves ocupacions, que es van succeir de manera planificada i recurrent entre el V mil·lenni aC i el final del I mil·lenni aC.
Les troballes a l’interior de la cavitat són d’una rellevància científica excepcional. S’han recuperat fragments de malaquita, un mineral ric en coure, fet que situa la cova entre les evidències més antigues d’explotació mineral a l’Europa occidental. A més, s’han localitzat elements amb un alt valor simbòlic, com penjolls elaborats amb petxines marines i dents d’os bru, que demostren la complexitat de les pràctiques d’ornamentació de les comunitats prehistòriques que habitaven aquests paratges alpins.
Aquestes dades suggereixen que la muntanya no era una barrera, sinó un territori actiu i integrat en l’organització econòmica de les societats antigues. Els investigadors, liderats per Carlos Tornero (UAB) i Eudald Carbonell (IPHES-CERCA), interpreten la cova com un espai logístic clau dins de sistemes de mobilitat estacional ben estructurats. Això demostra que les comunitats humanes tornaven de manera cíclica a l’alta muntanya per desenvolupar activitats específiques i aprofitar els seus recursos.
La recerca s’emmarca en el projecte Arrels, centrat en l’estudi de l’ocupació humana a l’Alt Ripollès. Els treballs han estat possibles gràcies al suport de l’Ajuntament de Queralbs i del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, posant en valor el ric patrimoni cultural i científic del territori. Actualment, el jaciment ha estat protegit per garantir la preservació d’aquest llegat únic que ens ajuda a comprendre millor la nostra relació històrica amb el Pirineu.
Referència científica
Tornero, C. et al. (2026). Beyond 2,000 meters, first evidence of intense prehistoric occupation in the Pyrenees. Frontiers in Environmental Archaeology. https://doi.org/10.3389/fearc.2026.1811493
