Recorre un itinerari format per quatre ponts antics que formen part de la història de Vall de Núria i del seu paisatge actual.
Al llarg del recorregut, podràs conèixer com es vivia antigament a la Vall de Núria a través de fotografies històriques, petits apunts i detalls que t’ajudaran a entendre millor aquest entorn.
A més, la ruta incorpora un petit joc de pistes que la converteix en una experiència més dinàmica i entretinguda, ideal per fer-la amb calma i gaudir del camí.
Una proposta que combina natura, història i descoberta, perfecta per explorar Núria d’una manera diferent.
Un recorregut amb història
Els ponts formen part del paisatge actual de Núria i també de la seva història. L’existència de dos torrents, que circueixen la plana del santuari, va fer que se’n construïssin per permetre la còmoda circulació de processons, pelegrins o autoritats.
Daten dels temps del romànic, quan l’arc de mig punt era la forma arquitectònica més habitual a portes, finestres de monestirs, esglésies i castells d’aquella època. L‘origen d’aquest estil, es situa amb els romans, i es creu que podrien haver sorgit de l’evolució de les falses voltes. Era el sistema amb el que es feien les barraques de pastor, en que en cada nova filada de pedra es col·locava una mica més cap a l’interior; de tal manera que quan es feia el tancament final amb una gran llosa, tot el conjunt guanyava en solidesa.
Per construir l’arc de mig punt, primer es feia un motllo de fusta, dit cintra, sobre el qual, s’hi posaven els blocs de pedra dits dovelles, que, units per la pressió que feien uns contra els altres, es mantenien enganxats ferms i forts un cop se li retirava la cintra.
Alguns d’aquests ponts encara continuen dempeus, altres han estat substituïts per ponts construïts amb formes que ja no són l’arc de mig punt, i tècniques més evolucionades i materials com fusta, ferro, ciment o formigó. Amb tot, a Núria l’arc de mig punt romànic va voler ser recordat per l’arquitecte Josep Danés i Torres en diverses parts del nou santuari que va projectar i construir al llarg del segle XX.
Pont de Sant Gil
Sant Gil va ser una persona enamorada dels animals. No volia que ningú els fes mal. Fins i tot una vegada Gil va salvar la vida a un cérvol que era perseguit per un caçador.
A Núria, Gil va conviure amb pastors i va poder estimar els gossos de muntanya que guardaven el bestiar, i hi va veure altres animals com el guarà català, que feien servei a aquells pastors. En haver de marxar de Núria precipitadament per una persecució, el sant va deixar amagada dins la cova de la capella de sant Gil la talla de la Mare de Déu, una creu i una campana. Retrobats uns segles després aquests tresors, els pastors els van portar en processó des de la capella del sant fins a l’església creuant per aquest pont el torrent de Finestrelles.
Sobre aquest pont es repeteix cada any, el dia 1 de setembre, aquesta processó que reviu la fundació del santuari. Tothom que el travessa inicia l’aventura de sentir, participar i reviure els misteris del passat de Núria.
ENIGMA: Ja hem vist que per aquest pont hi passaven pastors i peregrins però també animals, sabries dir quin animal passava per aquest pont, amb ànim de protegir a altres animals?
PISTA: si d’aquí estant et dirigeixes en direcció 325°, tants metres com anys viscuts del segon mil·lenni, d’esquenes el trobaràs.
Pont de Sant Ignasi
Vora aquest pont s’hi van establir els primers serveis essencials de Núria. Primer hi va haver unes fustes instal·lades a tocar del riu, que, conegudes amb el nom de noc, servien per rentar roba, també hi va haver un petit molí, després l’edifici del primer cafè, que data dels últims anys del segle XIX i finalment serveis del tren cremallera, que permeten, entre altres moltes coses, que Núria sigui un lloc accessible tot l’any, fins i tot en els mesos de cru hivern. Gràcies al cremallera, Núria va esdevenir ben aviat una reconeguda i popular estació d’esquí, reforçada per la fundació del Club Alpí Núria el 26 de de desembre de 1932, les activitats i presència del qual eren ben visibles des d’aquest pont.
El nom de sant Ignasi és un record a la comunitat dels religiosos jesuïtes, que havien estat fundats per sant Ignasi de Loiola. Aquests religiosos jesuïtes havien aprofitat la pau i tranquil·litat de Núria per fer-hi cursos i retirs de formació cristiana, els famosos Exercicis Espirituals de sant Ignasi.
Tothom que hi passi no ha d’oblidar com de necessari i important per a Núria i per a tothom ha estat el cremallera i els serveis associats.
ENIGMA: La vida a Núria va fer un gir de 360ª amb l’arribada del cremallera, sabries dir quan va passar aquest gran canvi, quin any va arribar el cremallera a Núria?
PISTA: Si mires al teu entorn, no massa lluny d’aquí i relacionat amb el cremallera, hi ha una xifra molt bàsica, encoberta, de 4 dígits, suma 697 a la xifra i sabràs la resposta.
Pont de Mulleres
Aquest pont és l’inici d’algunes de les excursions des de Núria seguint el curs del torrent de Nou Fonts cap a alts cims, on la vegetació i l’orografia canvien i s’experimenta de forma excel·lent l’excursionisme i el contacte amb la natura. A alta muntanya tot canvia. Els rius són molt a la vora del seu naixement, i baixen ràpids i en pendent cap avall, i acostumen a anomenar-se torrents.
El torrent de Mulleres, el d’Eina com els altres torrents de Núria, formen part dels afluents del riu Freser. La necessitat de venir a Núria en peregrinació des de França, o la vall de Camprodon passant per aquests ponts, ja queda reflectida a la Història de Núria de Francesc Marés al segle XVII.
Amb l’arribada del s. XX, Núria veurà com neix l’excursionisme a Catalunya, primer amb un vessant més científic, humanístic i posteriorment amb un caràcter més social i esportiu.
Encara que només us atureu una poca estona sobre aquest pont, podreu imaginar-vos des d’aquí la grandesa i bellesa de les muntanyes de Núria contemplada amb passió des de fan tanys anys per excursionistes, els ensenyaments i experiències dels quals continuen essent benefici i salut per a tothom.
ENIGMA: Hem vist que tant científics, com pastors, o peregrins i excursionistes havien de travessar sovint els rius i rierols mitjançant ponts com aquest. Com en diem d’aquests corrents d’aigua?
PISTA: “cal canviar l’inici del corrent”, si observes les formes veuràs que la senyal és el senyal, veuràs la lletra que necessites.
Pont del torrent d’Eina
El torrent d’Eina i la vall del mateix nom, que dóna nom a aquest pont, evoca el record de les grans quantitats de persones que, en un sentit o en un altre, van fer servir aquests passos muntanyencs com a punt de trobada entre persones i cultures, i també com a escapatòria cap a la llibertat en temps de persecucions i guerres.
Val la pena recordar, encara que no va passar potser per aquest pont, la figura de mossèn Ventura Carrera, que fugint a peu cap a França amb la talla de la marededéu, va escapar d’una mort segura i va salvar la talla de la marededéu dels atacs i la destrucció de la Guerra Civil iniciada l’any 1936. Tres anys després, aquest pont i altres de Núria, que porten a la frontera amb França, varen ser testimoni de la fugida de molta altra gent que escapava de la guerra, el fanatisme i la destrucció. En temps de guerra, molta gent ha buscat refugi i pau a les muntanyes.
Però avui i sempre, un pont, com aquest, és també una oportunitat per escapar de la rutina de la ciutat i tornar a connectar amb la natura com ensenyen a fer tants poetes de Núria com Verdaguer i Maragall:
Pirinenques, Joan Maragall 1902
A dalt del Pirineu
les flors són esblaimades,
les flors són d’un blau clar,
blavoses o morades:
són tristes dels alts monts
les crestes emboirades,
i tristos els ramats
estesos per les prades,
i la del dret pastor
figura solitària.
El sol esblanqueït
no treu color ni escalfa;
el bosc mesquí i llenyós,
i l’herba curta i clara:
pedrosos i grisencs
els cims de les muntanyes,
tots ditejats de neu
d’eternes clapes blanques,
i fumejant arreu
la boira corre i passa.
Al tard, de dins les valls
la boira va aixecant-se,
i amb ella emmantellant
se va solemnement l’alta muntanya.
Recordem, des d’aquest pont, la llibertat, la puresa i la salut de la muntanya.
ENIGMA: Si has llegit o escoltat bé ara ja saps que molts dels que fugien per aquest i el altres ponts la buscaven, i actualment molta de la gent que fuig temporalment de les grans urbs també la busca, de què parlem?
PISTA: L’animal que és el símbol al qual representa, no el trobaràs mai per aquestes muntanyes; però si escoltes el teu entorn, la sentiràs.
